Ens ha portat un dels seus nanos, que per cert era una dona, i ens ha explicat com són per dins i algun truquet per fer-li la cara o omplir-li les mans. L'ha vestida davant dels nostres propis ulls i li hem fet tantes preguntes que quasi com la deixem anar-se'n. Amb ella ha vingut Helena, la seua neta que l'ajuda a fer les crítiques i també ens ha donat alguna idea de com fer-les.
Ha sigut una vesprada d'allò més interessant perquè quan ella se n'ha anat hem vist uns vídeos informatius sobre aquesta festa i en un d'ells hi havia sorpresa; eixíem nosaltres quan érem una mica més xicotets!
Estem molt contents d'haver conegut Luisa perquè gràcies a dones com ella s'ha mantés viva aquesta tradició tan interessant del nostre poble. A més s'ha oferit per ajudar-nos a fer-ne si no ens aclarim així que...
Ens veurem prompte, Luisa, i gràcies per compartir la teua saviesa amb nosaltres.