Hui ha sigut un dia trist perquè hem hagut de dir-li adéu a un company de la classe, a Majid.
El coneixem des de fa molt de temps per això sabem allò que li agrada i també el que el fa feliç. Quan dimecres passat a l'assemblea ens va contar que se n'anava a viure al Prat de Llobregat, prop de Barcelona, ens vam posar tots molt trists perquè vam pensar que ja no el tornaríem a veure però com nosaltres som molt positius, vam idear un pla per que s'emportara un bon record de tots nosaltres i, a banda d'organitzar un minicampionat de futbol a l'hora del pati on ell era el protagonista principal, li vam fer una xicoteta broma.
Ahir les mestres ens van repartir un paperet de color a cadascú i ens van encomanar que havíem d'escriure què ens havia agradat de una de les activitats que havíem fet al llarg del dia però realment el que havíem de fer era escriure-li un pensament per regalar-li'l a Majid. Aquest matí, només entrar a classe ho hem posat dins d'una caixa misteriosa i aquesta vesprada hem deixat que fos ell el primer en llegir el paperet. La seua sorpresa ha sigut majúscula quan s'ha adonat que tot allò que hi ha escrit són les paraules dels seus companys. Hi havia dibuixos, paraules de suport, una poesia, regalets realitzats per ells... Tot molt bonic! S'ha emocionat encara més quan li hem regalat una tarja signada per tots amb imatges del seu pas per l'escola i per acomiadar-lo, li hem fet una gran abraçada que de segur recordarà sempre.