la dièresi

En l'àrea de valencià estem estudiant la dièresi.
Per als que voleu practicar a casa, ací teniu un munt d'exercicis. 
Cliqueu la imatge per entrar

clica sobre les lletres

El temps

Aquesta setmana estudiarem el camp semàntic del temps.

Hem buscat aquest material per documentar-nos. Esperem que us agrade.

clica per entrar

Ací teniu els dubtes que caldrà investigar sobre l'oratge. 

1.Quins són els primers meteoròlegs de la humanitat?
2.Què és un front o sistema frontal? Quins tipus de fronts coneixem?
3.Com es formen els núvols?
4.Quins tipus de núvols coneixem?
5.Quan es produeix la precipitació? Com es mesura?
6.Quins tipus de precipitació coneixem?
7.Quins són els elements del clima?
8.Què és la pressió atmosfèrica? Quin instrument la mesura?
9. Què és un mapa isobàric? Elements per a llegir el mapa.
10.Quins aparells trobem a una estació meteorològica i què mesuren?
11.Què és la rosa dels vents?

Els determinants

Aquesta setmana hem presentat els jocs que hem inventat per grups per recordar els determinants. Ha sigut molt interessant veure com de creatius podem arribar a ser i hem demostrat que podem memoritzar conceptes mitjançant el joc. 

Gràcies Teclomakids per les vostres idees.

Haikus a la Biblioteca Municipal

L'haiku és un gènere poètic d'origen japonés. Els haikus s'escriuen, segons la tradició, en tres versos sense rima, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament i solen fer referència a escenes de la naturalesa o de la vida quotidiana. 

Hui a la Biblioteca Municipal hem estat practicant a fer-ne d'una manera molt divertida; utilitzant els lloms dels llibres! Hem creat vertaderes obres d'art i si no us ho creeu, llegiu-los i veureu.

 

 

 

 

 

Ramon Llull

Aquesta setmana hem estat treballant un personatge increïble, Ramon Llull. Hem descobert, mitjançant un joc de preguntes, la seua apassionant vida i part de la seua obra. Sabem que era un dels pensadors i escriptors més importants de l'època medieval i es considera el pare de la literatura catalana per això hem volgut llegir algun dels seus escrits. Fascinant este Llull! 

El misteri de la nit de Tots Sants

Hui ha sigut un dia molt intens ja que, de bon matí hem transformat les nostres aules en espais plens de misteri.

De bon matí hem vingut a classe carregats de carabasses misterioses i de ciris que ens han servit per posar-nos en situació davant del que ens esperava. A més a més alguns hem portat disfresses terrorífiques que atemoririen els més valents en una nit fosca d'hivern. 

Ens hem reunit a una de les aules i hem baixat les persianes. Només la tènue llum dels fanalets encesos il·luminava l'espai. Enmig d'eixa atmosfera fantasmagòrica, ha aparegut l'escriptor contestà Juan Francisco Ferrándiz que a per si fos poc, és el pare del nostre companys Marc. 

De la seua mà ens hem endinsat en els misteris de la festa de Tots Sants, la nit de les ànimes. Hem gaudit molt escoltant històries inquietants d'éssers màgics, històries possibles i d'altres no tant, ens hem apropat a la nostra cultura popular i ens ha encantat observar dimoniets atrapats en una capsa esperant un conjur que els torne a la seua forma original. 

En definitiva, ha sigut una experiència molt divertida i enriquidora. Esperem que Juanfran torne algun altre dia per a contar-nos més històries increïbles de les que escriu als seus llibres perquè no tots els dies tenim la sort de tindre un escriptor de  veritat per la classe.

Gràcies per tot, Juanfran!

Rondalles per a tots i totes

Acabada l'activitat hem descobert que a la classe tenim moltíssims llibres de por i misteri, entre ells algunes de les rondalles més conegudes d'Enric Valor. 

Ara sí que ens ho passarem bé llegint!

I què va passar al Correllengua?

Clica la imatge per veure el vídeo

Irrepetible (per Mar Gonzálbez)

Hui ha sigut un dia emocionant. M'han elegit per a dur el drac gran del Correllengua, aleshores he anat al Bosco I directament. Una volta dins del drac estava nerviosa perquè sentia cridar els xiquets com si els haguera tocat la loteria. Anàvem tornant-se perquè dins del drac fa molta calor i quan estava fora, anava guiant al cap del drac. M'ha tocat entrar al Palau dins del drac i només sentia cridar els xiquets perquè ja no veia res. Estava il·lusionada. Ha sigut un dia irrepetible i inoblidable.

Estimat diari (per Olga González)

Què dia tan impressionant passarem. Acabe d'esmorzar i estic emocionada perquè hui anem al Correllengua i, com estem a sisé, ens toca portar el drac. Hi ha un de xicotet i un de gran i cadascú triarà el que més li agrade. Com ja pensaràs, diari, jo triaré el xicotet, és més manejable. Bé, diari, et deixe que faig tard, adéu.

...

Hola de nou. Què dia, diari, què dia! Ha sigut tan divertit com quan me'n vaig anar a Terra mítica. Que increïble ha sigut anar baix del drac pel passeig. La gent estava sorpresa però al mateix temps estava veient que ens ho estàvem passant d'allò més bé i això els divertia més.  

Hem arribat al Palau i, amb tots asseguts, hem passat per davant dels més menuts. Què guapets que són! Al que anava, estaven tan esglaiats com quan nosaltres mirem una pel·lícula de terror. Hem deixat el drac damunt d'unes taules per seure a terra.

A l'escenari han pujat unes persones a llegir un manifest i una d'eixes persones era mon tio Joan. Estava tan contenta de veure'l com si fes més d'un any que no l'hagués vist. 

Quan han acabat de llegir, han pujat unes persones a l'escenari. Eren uns cantants com el grup de Dani Miquel i quan s'ha acabat l'actuació i tots ens n'hem anat al col·legi.

Hem arribat i ens hem fet una xocolata amb esparters. Quan ens l'hem acabada, ens n'hem anat al pati però no era com el de sempre, hi havia jocs tradicionals a la pista de futbol. Ens ho hem passat d'allò més bé. 

Fins a un altre dia, diari.

El Nou d'Octubre (per Aleix Torró)

Avui, set d'octubre, hem celebrat el Correllengua a l'escola, el dia que el rei Jaume I va arribara València. 

De bon matí alguns companys meus i jo hem anat al Bosco I a portar el drac gran d'aquesta festa (aquest any ens tocava portar-lo a nosaltres). Pesa prou però val la pena. En aquell moment he sentit esgotament i al mateix moment alegria. Quan hem arribat al Palau, un espectacle ens ha rebut i després hem anat al col·legi a prendre la xocolata, que per cert estava boníssima. L'emoció s'ha apoderat de mi. 

Mentre pensava que aquest dia s'havia acabat, els mestres ens han dit que ens esperaven uns jocs tradicionals al pati de l'escola. Tots hem baixat corrents. 

Jo he jugat a un joc que feies servir un tacó de sabata, unes xapes i un guix per dibuixar un cercle a terra. Es tirava des de certa distància el tacó i es tractava de veure qui treia més xapes fora del cercle. El meu rècord ha sigut vint-i-cinc xapes fora del cercle i, quan el tacó ha impactat damunt les xapes, ha sigut com els músics d'una banda en tocar del soroll que han fet.

I així, benvolgut diari s'acaba aquesta història del 9 d'octubre.

Únic (per Mireia Brotons)

Estava esperant aquell dia des que començà el curs, és més, jo diria que ja fa uns quants anys, quan mirava aquells xiquets de sisé portar el drac damunt d'ells. Eixa cara que tenien d'emoció, d'alegria, de rialles... em feia desitjar-ho cada vegada més i per fi, com diu la dita: "tot arriba en aquesta vida". I a mi m'ha aplegat.

M'he despertat amb un somriure a la cara, m'he posat la samarreta verda del Bosco i he desdejunat, però no molt... havia de deixar lloc a la xocolata! He anat cap al col·legi; allí estaven alguns dels meus companys i Xavi assajant com havien de portar el drac. Hem sortit des del col·legi cap al Palau acompanyant els més menuts. El camí s'ha fet curt. Una vegada allí, hem assegut ordenadament i hem esperat Marcel i companyia per passar una estona divertida. En finalitzar, hem deixat el drac de nou al col·legi per a què l'any següent puguen gaudir altres xiquets com jo d'aquest dia tan inoblidable.

Diari (per Adrià Domínguez)

Diari, encara em sent il·lusionat, emocionat i content pel dia d'avui.
Al matí me n'he anat al Bosco I per portar el drac gran i, tot content, hem anat al Palau. M'he sentit emocionat quan tota la gent em veia com portava el drac i quan ens reuníem les tres escoles al Palau. Després de tot el que ha passat, ens n'hem anat al Bosco II a menjar-nos la xocolata amb esparters. Finalment han vingut els meus iaios a ensenyar-nos tots els jocs que jugaven quan eren xicotets. En resum, un dia xulíssim i únic. 



Gràcies per any rere any col·laborar amb nosaltres, per compartir els vostres coneixements, per recordar les vostres vivències i sobretot per gaudir amb nosaltres d'aquesta festa per la llengua i la cultura del nostre poble.