Clica la imatge per veure el vídeo |
Hui ha sigut un dia emocionant. M'han elegit per a dur el drac gran del Correllengua, aleshores he anat al Bosco I directament. Una volta dins del drac estava nerviosa perquè sentia cridar els xiquets com si els haguera tocat la loteria. Anàvem tornant-se perquè dins del drac fa molta calor i quan estava fora, anava guiant al cap del drac. M'ha tocat entrar al Palau dins del drac i només sentia cridar els xiquets perquè ja no veia res. Estava il·lusionada. Ha sigut un dia irrepetible i inoblidable.
Què dia tan impressionant passarem. Acabe d'esmorzar i estic emocionada perquè hui anem al Correllengua i, com estem a sisé, ens toca portar el drac. Hi ha un de xicotet i un de gran i cadascú triarà el que més li agrade. Com ja pensaràs, diari, jo triaré el xicotet, és més manejable. Bé, diari, et deixe que faig tard, adéu.
...
Hola de nou. Què dia, diari, què dia! Ha sigut tan divertit com quan me'n vaig anar a Terra mítica. Que increïble ha sigut anar baix del drac pel passeig. La gent estava sorpresa però al mateix temps estava veient que ens ho estàvem passant d'allò més bé i això els divertia més.
Hem arribat al Palau i, amb tots asseguts, hem passat per davant dels més menuts. Què guapets que són! Al que anava, estaven tan esglaiats com quan nosaltres mirem una pel·lícula de terror. Hem deixat el drac damunt d'unes taules per seure a terra.
A l'escenari han pujat unes persones a llegir un manifest i una d'eixes persones era mon tio Joan. Estava tan contenta de veure'l com si fes més d'un any que no l'hagués vist.
Quan han acabat de llegir, han pujat unes persones a l'escenari. Eren uns cantants com el grup de Dani Miquel i quan s'ha acabat l'actuació i tots ens n'hem anat al col·legi.
Hem arribat i ens hem fet una xocolata amb esparters. Quan ens l'hem acabada, ens n'hem anat al pati però no era com el de sempre, hi havia jocs tradicionals a la pista de futbol. Ens ho hem passat d'allò més bé.
Fins a un altre dia, diari.
El Nou d'Octubre (per Aleix Torró)
Avui, set d'octubre, hem celebrat el Correllengua a l'escola, el dia que el rei Jaume I va arribara València.
De bon matí alguns companys meus i jo hem anat al Bosco I a portar el drac gran d'aquesta festa (aquest any ens tocava portar-lo a nosaltres). Pesa prou però val la pena. En aquell moment he sentit esgotament i al mateix moment alegria. Quan hem arribat al Palau, un espectacle ens ha rebut i després hem anat al col·legi a prendre la xocolata, que per cert estava boníssima. L'emoció s'ha apoderat de mi.
Mentre pensava que aquest dia s'havia acabat, els mestres ens han dit que ens esperaven uns jocs tradicionals al pati de l'escola. Tots hem baixat corrents.
Jo he jugat a un joc que feies servir un tacó de sabata, unes xapes i un guix per dibuixar un cercle a terra. Es tirava des de certa distància el tacó i es tractava de veure qui treia més xapes fora del cercle. El meu rècord ha sigut vint-i-cinc xapes fora del cercle i, quan el tacó ha impactat damunt les xapes, ha sigut com els músics d'una banda en tocar del soroll que han fet.
I així, benvolgut diari s'acaba aquesta història del 9 d'octubre.
M'he despertat amb un somriure a la cara, m'he posat la samarreta verda del Bosco i he desdejunat, però no molt... havia de deixar lloc a la xocolata! He anat cap al col·legi; allí estaven alguns dels meus companys i Xavi assajant com havien de portar el drac. Hem sortit des del col·legi cap al Palau acompanyant els més menuts. El camí s'ha fet curt. Una vegada allí, hem assegut ordenadament i hem esperat Marcel i companyia per passar una estona divertida. En finalitzar, hem deixat el drac de nou al col·legi per a què l'any següent puguen gaudir altres xiquets com jo d'aquest dia tan inoblidable.
De bon matí alguns companys meus i jo hem anat al Bosco I a portar el drac gran d'aquesta festa (aquest any ens tocava portar-lo a nosaltres). Pesa prou però val la pena. En aquell moment he sentit esgotament i al mateix moment alegria. Quan hem arribat al Palau, un espectacle ens ha rebut i després hem anat al col·legi a prendre la xocolata, que per cert estava boníssima. L'emoció s'ha apoderat de mi.
Mentre pensava que aquest dia s'havia acabat, els mestres ens han dit que ens esperaven uns jocs tradicionals al pati de l'escola. Tots hem baixat corrents.
Jo he jugat a un joc que feies servir un tacó de sabata, unes xapes i un guix per dibuixar un cercle a terra. Es tirava des de certa distància el tacó i es tractava de veure qui treia més xapes fora del cercle. El meu rècord ha sigut vint-i-cinc xapes fora del cercle i, quan el tacó ha impactat damunt les xapes, ha sigut com els músics d'una banda en tocar del soroll que han fet.
I així, benvolgut diari s'acaba aquesta història del 9 d'octubre.
Únic (per Mireia Brotons)
Estava esperant aquell dia des que començà el curs, és més, jo diria que ja fa uns quants anys, quan mirava aquells xiquets de sisé portar el drac damunt d'ells. Eixa cara que tenien d'emoció, d'alegria, de rialles... em feia desitjar-ho cada vegada més i per fi, com diu la dita: "tot arriba en aquesta vida". I a mi m'ha aplegat.
Diari, encara em sent il·lusionat, emocionat i content pel dia d'avui.
Al matí me n'he anat al Bosco I per portar el drac gran i, tot content, hem anat al Palau. M'he sentit emocionat quan tota la gent em veia com portava el drac i quan ens reuníem les tres escoles al Palau. Després de tot el que ha passat, ens n'hem anat al Bosco II a menjar-nos la xocolata amb esparters. Finalment han vingut els meus iaios a ensenyar-nos tots els jocs que jugaven quan eren xicotets. En resum, un dia xulíssim i únic.
Gràcies per any rere any col·laborar amb nosaltres, per compartir els vostres coneixements, per recordar les vostres vivències i sobretot per gaudir amb nosaltres d'aquesta festa per la llengua i la cultura del nostre poble.
Al matí me n'he anat al Bosco I per portar el drac gran i, tot content, hem anat al Palau. M'he sentit emocionat quan tota la gent em veia com portava el drac i quan ens reuníem les tres escoles al Palau. Després de tot el que ha passat, ens n'hem anat al Bosco II a menjar-nos la xocolata amb esparters. Finalment han vingut els meus iaios a ensenyar-nos tots els jocs que jugaven quan eren xicotets. En resum, un dia xulíssim i únic.
Gràcies per any rere any col·laborar amb nosaltres, per compartir els vostres coneixements, per recordar les vostres vivències i sobretot per gaudir amb nosaltres d'aquesta festa per la llengua i la cultura del nostre poble.