Passejant per la Font Roja

El passat dijous 6 d'octubre visitàrem el Parc Natural de la Font Roja i, de la mà de Jordi, el monitor del Parc, i d'Eugenia, la mare d'Àlex, vam viure algunes experiències inoblidables per això sentim la necessitat de compartir-les.  Esperem que us agraden. 

Estimat diari (per Roger Pastor)


Estimat diari, a què no saps el que m'ha passat hui? Una cosa emocionant. 
Estàvem al cim de la Font Roja. Tot en silenci. Sentia com l'aire colpejava la meua cara, les meues orelles. Allà molt lluny es perdien entre els núvols dos voltors. Ha sigut un moment màgic i en aquests moments encara estic il·lusionat. Ho recordaré tota la meua vida.


Font Roja (per Moisés Montalbán)

Aquest dia ha sigut molt especial per a mi, per això vull contar-te aquesta història, diari.

Tot ha començat quan la nostra mestra, Carme, ens ha dit que anàvem a començar l'excursió a la Font Roja. De seguida hem pujat tots a l'autobús per poder anar-hi. Cadascú en la seua parella xarràvem mentre arribàvem. Des de la finestra contemplàvem tot el paisatge que teníem al voltant.

Quan hem arribat, ens hem assegut a les taules de fusta i hem esmorzat. A continuació hem fet un rogle i una dona que es deia Eugènia i un home que es deia Jordi ens han acompanyat pel Parc Natural. Explicaven coses interessants sobre la Font Roja i la natura. Més endavant hem pujat per una senda que anava a un replà on hi havia una carbonera i Eugènia ens ha explicat que amb la fusta de la carrasca es feia el carbó. Seguidament hem agafat una travessa molt llarga per pujar cap al cim. Estàvem esgotats!

Al final d'aquell camí estret hi havia uns quants cartells informatius i encara hem seguit cap amunt! A poc a poc ens hem adonat que ja faltava poc per pujar al cim, aleshores ens hem trobat un camí de formigó. Hem pujat i pujat i quan quasi hem arribat al cim hem vist unes antenes altes, de ferro i una caseta de vigilància. Hem pujat més amunt per veure les vistes... Des d'allà dalt es veia tot; les valls, les muntanyes, els pobles, el castell de Cocentaina...

Quan hem iniciat la marxa de tornada ens hem quedat molt sorpresos, ja que pensàvem que ens quedaríem dalt del cim a dinar. A l'hora de baixar hem seguit un camí que conduïa fins a una cava. Quan hem arribat, hem pujat a veure-la per dins. Allí dins hi ha almenys 10 metres de profunditat, és espectacular! Ens hem afanyat per arribar a les taules de fusta i poder dinar. De seguida que hem arribat, hem dinat, hem jugat un poc i després ens n'hem anat a l'autobús per tornar a casa. 

Fabulós (per Joel Monjo)

Quan vaig arribar al cim i vaig mirar aquelles vistes tan impressionants, aquell moment de pau i silenci com en un bosc de fades, per poc no plore de l'emoció. Jo, que estava assegut molt a prop del grandíssim barranc que hi havia, pareixia volar com un pardal. Va ser una sensació irrepetible. L'esforç que vàrem fer va valdre la pena.

Inoblidable (per Àlex Valls)

Avui ho he passat molt bé a la Font Roja. En arribar al mirador, hi havien unes vistes que donaven calfreds. Només arrimar-te a un metre de la vora ja et tremolaven les cames!
Quan hem arribat baix, ens hem posat a dinar i en acabar, la meua mare ens ha acompanyat a Roger, Adrià i a mi a un lloc on hi havia unes vistes impressionants.
Veritablement ha sigut un dia inoblidable!

Gràcies 

No podem acabar aquest relat d'emocions sense donar les gràcies a Eugènia, la mare d'Àlex, que ens va acompanyar en la nostra visita per aquest increïble Parc Natural. Ella ens va parlar de les característiques del bosc mediterrani i dels usos tradicionals, ens va mostrar  curiositats d'algunes de les plantes i especialment ens va transmetre l'estima que sent per aquest espai natural. 

Vas tindre molta paciència amb nosaltres perquè eixe dia estàvem un poc despistats però ara, des de la distància volem explicar-te que apreciem el teu esforç i et donem les gràcies per compartir amb nosaltres els teus coneixements i el teu temps.

Va ser un dia increïble i així el recordarem. 

Gràcies per compartir amb nosaltres la teua il·lusió!