Hui ha sigut un dia molt intens ja que, de bon matí hem transformat les nostres aules en espais plens de misteri.
De bon matí hem vingut a classe carregats de carabasses misterioses i de ciris que ens han servit per posar-nos en situació davant del que ens esperava. A més a més alguns hem portat disfresses terrorífiques que atemoririen els més valents en una nit fosca d'hivern.
Ens hem reunit a una de les aules i hem baixat les persianes. Només la tènue llum dels fanalets encesos il·luminava l'espai. Enmig d'eixa atmosfera fantasmagòrica, ha aparegut l'escriptor contestà Juan Francisco Ferrándiz que a per si fos poc, és el pare del nostre companys Marc.
De la seua mà ens hem endinsat en els misteris de la festa de Tots Sants, la nit de les ànimes. Hem gaudit molt escoltant històries inquietants d'éssers màgics, històries possibles i d'altres no tant, ens hem apropat a la nostra cultura popular i ens ha encantat observar dimoniets atrapats en una capsa esperant un conjur que els torne a la seua forma original. En definitiva, ha sigut una experiència molt divertida i enriquidora. Esperem que Juanfran torne algun altre dia per a contar-nos més històries increïbles de les que escriu als seus llibres perquè no tots els dies tenim la sort de tindre un escriptor de veritat per la classe.
Acabada l'activitat hem descobert que a la classe tenim moltíssims llibres de por i misteri, entre ells algunes de les rondalles més conegudes d'Enric Valor.
I per acabar el matí hem decidit celebrar una festa d'acomiadament a Xavier i, encara que l'esmorzar no ha sigut massa saludable, podem estar orgullosos perquè ha sigut molt creatiu i si no us ho creeu, passeu i gaudiu d'aquestes imatges...
Ahir va arribar a l'escola una mestra nova, Noelia, que amb la seua dolçor va omplir tots els racons de la nostra escola. És una dona observadora, tranquil·la i riallera per això estem desitjant conéixer-la una miqueta més. Ella ve en lloc de Xavier que emprén una nova aventura lluny de nosaltres així que només ens queda desitjar-li molta sort a Xavier i donar-li la benvinguda a Noelia.
Esperem que gaudisques amb nosaltres i de segur que compartim moltes experiències inoblidables.
Des d'este mateix moment ja podem dir quetenim una Teclomakid més!
Ara que ja heu investigat prou sobre l'origen de la pintura o les principals tècniques i materials que s'utilitzen. Ara que coneixeu alguns autors rellevants i els seus quadres més importants i que sabeu distingir una obra d'art abstracte d'una figurativa, us deixe un document que pot servir-vos per arrodonir la informació que ja heu trobat en la vostra recerca. Heu fet un gran treball però ara queda construir i memoritzar la informació, que no és poc. Esperem que us siga d'utilitat i que us agraden les imatges que hem incorporat.
dimecres, 19 d’octubre del 2016
Aquest matí hem anat al cinema a veure Winter, el dofí i ha sigut molt interessant. Quan hem tornat a classe hem parlat de tots els valors que transmetia la pel·lícula i hem aprés que, quan ens proposem una cosa, ho podem aconseguir si tenim il·lusió i coratge.
Hui ha sigut un dia emocionant. M'han elegit per a dur el drac gran del Correllengua, aleshores he anat al Bosco I directament. Una volta dins del drac estava nerviosa perquè sentia cridar els xiquets com si els haguera tocat la loteria. Anàvem tornant-se perquè dins del drac fa molta calor i quan estava fora, anava guiant al cap del drac. M'ha tocat entrar al Palau dins del drac i només sentia cridar els xiquets perquè ja no veia res. Estava il·lusionada. Ha sigut un dia irrepetible i inoblidable.
Estimat diari (per Olga González)
Què dia tan impressionant passarem. Acabe d'esmorzar i estic emocionada perquè hui anem al Correllengua i, com estem a sisé, ens toca portar el drac. Hi ha un de xicotet i un de gran i cadascú triarà el que més li agrade. Com ja pensaràs, diari, jo triaré el xicotet, és més manejable. Bé, diari, et deixe que faig tard, adéu.
...
Hola de nou. Què dia, diari, què dia! Ha sigut tan divertit com quan me'n vaig anar a Terra mítica. Que increïble ha sigut anar baix del drac pel passeig. La gent estava sorpresa però al mateix temps estava veient que ens ho estàvem passant d'allò més bé i això els divertia més.
Hem arribat al Palau i, amb tots asseguts, hem passat per davant dels més menuts. Què guapets que són! Al que anava, estaven tan esglaiats com quan nosaltres mirem una pel·lícula de terror. Hem deixat el drac damunt d'unes taules per seure a terra.
A l'escenari han pujat unes persones a llegir un manifest i una d'eixes persones era mon tio Joan. Estava tan contenta de veure'l com si fes més d'un any que no l'hagués vist.
Quan han acabat de llegir, han pujat unes persones a l'escenari. Eren uns cantants com el grup de Dani Miquel i quan s'ha acabat l'actuació i tots ens n'hem anat al col·legi.
Hem arribat i ens hem fet una xocolata amb esparters. Quan ens l'hem acabada, ens n'hem anat al pati però no era com el de sempre, hi havia jocs tradicionals a la pista de futbol. Ens ho hem passat d'allò més bé.
Fins a un altre dia, diari.
El Nou d'Octubre (per Aleix Torró)
Avui, set d'octubre, hem celebrat el Correllengua a l'escola, el dia que el rei Jaume I va arribara València. De bon matí alguns companys meus i jo hem anat al Bosco I a portar el drac gran d'aquesta festa (aquest any ens tocava portar-lo a nosaltres). Pesa prou però val la pena. En aquell moment he sentit esgotament i al mateix moment alegria. Quan hem arribat al Palau, un espectacle ens ha rebut i després hem anat al col·legi a prendre la xocolata, que per cert estava boníssima. L'emoció s'ha apoderat de mi. Mentre pensava que aquest dia s'havia acabat, els mestres ens han dit que ens esperaven uns jocs tradicionals al pati de l'escola. Tots hem baixat corrents. Jo he jugat a un joc que feies servir un tacó de sabata, unes xapes i un guix per dibuixar un cercle a terra. Es tirava des de certa distància el tacó i es tractava de veure qui treia més xapes fora del cercle. El meu rècord ha sigut vint-i-cinc xapes fora del cercle i, quan el tacó ha impactat damunt les xapes, ha sigut com els músics d'una banda en tocar del soroll que han fet. I així, benvolgut diari s'acaba aquesta història del 9 d'octubre.
Únic (per Mireia Brotons)
Estava esperant aquell dia des que començà el curs, és més, jo diria que ja fa uns quants anys, quan mirava aquells xiquets de sisé portar el drac damunt d'ells. Eixa cara que tenien d'emoció, d'alegria, de rialles... em feia desitjar-ho cada vegada més i per fi, com diu la dita: "tot arriba en aquesta vida". I a mi m'ha aplegat.
M'he despertat amb un somriure a la cara, m'he posat la samarreta verda del Bosco i he desdejunat, però no molt... havia de deixar lloc a la xocolata! He anat cap al col·legi; allí estaven alguns dels meus companys i Xavi assajant com havien de portar el drac. Hem sortit des del col·legi cap al Palau acompanyant els més menuts. El camí s'ha fet curt. Una vegada allí, hem assegut ordenadament i hem esperat Marcel i companyia per passar una estona divertida. En finalitzar, hem deixat el drac de nou al col·legi per a què l'any següent puguen gaudir altres xiquets com jo d'aquest dia tan inoblidable.
Diari (per Adrià Domínguez)
Diari, encara em sent il·lusionat, emocionat i content pel dia d'avui. Al matí me n'he anat al Bosco I per portar el drac gran i, tot content, hem anat al Palau. M'he sentit emocionat quan tota la gent em veia com portava el drac i quan ens reuníem les tres escoles al Palau. Després de tot el que ha passat, ens n'hem anat al Bosco II a menjar-nos la xocolata amb esparters. Finalment han vingut els meus iaios a ensenyar-nos tots els jocs que jugaven quan eren xicotets. En resum, un dia xulíssim i únic.
Gràcies per any rere any col·laborar amb nosaltres, per compartir els vostres coneixements, per recordar les vostres vivències i sobretot per gaudir amb nosaltres d'aquesta festa per la llengua i la cultura del nostre poble.
El passat dijous 6 d'octubre visitàrem el Parc Natural de la Font Roja i, de la mà de Jordi, el monitor del Parc, i d'Eugenia, la mare d'Àlex, vam viure algunes experiències inoblidables per això sentim la necessitat de compartir-les. Esperem que us agraden.
Estimat diari (per Roger Pastor)
Estimat diari, a què no saps el que m'ha passat hui? Una cosa emocionant. Estàvem al cim de la Font Roja. Tot en silenci. Sentia com l'aire colpejava la meua cara, les meues orelles. Allà molt lluny es perdien entre els núvols dos voltors. Ha sigut un moment màgic i en aquests moments encara estic il·lusionat. Ho recordaré tota la meua vida. Font Roja(per Moisés Montalbán)
Aquest dia ha sigut molt especial per a mi, per això vull contar-te aquesta història, diari.
Tot ha començat quan la nostra mestra, Carme, ens ha dit que anàvem a començar l'excursió a la Font Roja. De seguida hem pujat tots a l'autobús per poder anar-hi. Cadascú en la seua parella xarràvem mentre arribàvem. Des de la finestra contemplàvem tot el paisatge que teníem al voltant.
Quan hem arribat, ens hem assegut a les taules de fusta i hem esmorzat. A continuació hem fet un rogle i una dona que es deia Eugènia i un home que es deia Jordi ens han acompanyat pel Parc Natural. Explicaven coses interessants sobre la Font Roja i la natura. Més endavant hem pujat per una senda que anava a un replà on hi havia una carbonera i Eugènia ens ha explicat que amb la fusta de la carrasca es feia el carbó. Seguidament hem agafat una travessa molt llarga per pujar cap al cim. Estàvem esgotats!
Al final d'aquell camí estret hi havia uns quants cartells informatius i encara hem seguit cap amunt! A poc a poc ens hem adonat que ja faltava poc per pujar al cim, aleshores ens hem trobat un camí de formigó. Hem pujat i pujat i quan quasi hem arribat al cim hem vist unes antenes altes, de ferro i una caseta de vigilància. Hem pujat més amunt per veure les vistes... Des d'allà dalt es veia tot; les valls, les muntanyes, els pobles, el castell de Cocentaina...
Quan hem iniciat la marxa de tornada ens hem quedat molt sorpresos, ja que pensàvem que ens quedaríem dalt del cim a dinar. A l'hora de baixar hem seguit un camí que conduïa fins a una cava. Quan hem arribat, hem pujat a veure-la per dins. Allí dins hi ha almenys 10 metres de profunditat, és espectacular! Ens hem afanyat per arribar a les taules de fusta i poder dinar. De seguida que hem arribat, hem dinat, hem jugat un poc i després ens n'hem anat a l'autobús per tornar a casa.
Fabulós (per Joel Monjo)
Quan vaig arribar al cim i vaig mirar aquelles vistes tan impressionants, aquell moment de pau i silenci com en un bosc de fades, per poc no plore de l'emoció. Jo, que estava assegut molt a prop del grandíssim barranc que hi havia, pareixia volar com un pardal. Va ser una sensació irrepetible. L'esforç que vàrem fer va valdre la pena.
Inoblidable (per Àlex Valls)
Avui ho he passat molt bé a la Font Roja. En arribar al mirador, hi havien unes vistes que donaven calfreds. Només arrimar-te a un metre de la vora ja et tremolaven les cames!
Quan hem arribat baix, ens hem posat a dinar i en acabar, la meua mare ens ha acompanyat a Roger, Adrià i a mi a un lloc on hi havia unes vistes impressionants.
Veritablement ha sigut un dia inoblidable!
Gràcies
No podem acabar aquest relat d'emocions sense donar les gràcies a Eugènia, la mare d'Àlex, que ens va acompanyar en la nostra visita per aquest increïble Parc Natural. Ella ens va parlar de les característiques del bosc mediterrani i dels usos tradicionals, ens va mostrar curiositats d'algunes de les plantes i especialment ens va transmetre l'estima que sent per aquest espai natural.
Vas tindre molta paciència amb nosaltres perquè eixe dia estàvem un poc despistats però ara, des de la distància volem explicar-te que apreciem el teu esforç i et donem les gràcies per compartir amb nosaltres els teus coneixements i el teu temps.
Va ser un dia increïble i així el recordarem.
Gràcies per compartir amb nosaltres la teua il·lusió!
A la classe de 6éA hem considerat que l'aniversari és un moment important per a la nostra vida per això hem pensat en celebrar-ho construint un calendari amb les nostres fotos que ens ajude a recordar-los. També hem decidit que ens farem regals per demostrar-li quan que l'estimem.
De moment el mes de setembre ha sigut l'aniversari de Dídac, Andrés, Kilian i Aleix.
De bon matí hem vingut a classe carregats de carabasses misterioses i de ciris que ens han servit per posar-nos en situació davant del que ens esperava. A més a més alguns hem portat disfresses terrorífiques que atemoririen els més valents en una nit fosca d'hivern. 
