Adéu, Sílvia!

Hui és un dia important per a nosaltres perquè oficialment comencem les vacances. Hem vingut a l'escola per arreplegar els treballs d'aquest curs i hem tingut l'oportunitat d'acomiadar-nos dels companys i de les mestres per això mateix ens hem posat una mica trists, perquè sabem que Sílvia, el proper curs, no estarà amb nosaltres. Se n'anirà a Xàbia amb el seu somriure i la seua infinita paciència i omplirà d'il·lusió la seua aula, com ha fet aquest curs amb les nostres. Ha sigut molt fàcil voler-la i esperem que tinga molta sort i que els seus alumnes se l'estimen tant com nosaltres.

Que tingues bon viatge, Sílvia!

I com a cloenda del curs...

Adéu, Andrés

Sempre és trist haver de dir adéu a algú que ens estimem i aquest matí hem hagut d'acomiadar a Andrés que el proper curs no estarà amb nosaltres. A l'inici de curs va arribar amb molta por a les nostres classes i ara se'n va amb la motxilla plena d'experiències i bons amics. Estem segurs que allà on vaja trobarà el tresor de l'amistat perquè ell és una bona persona.

 Sort en la teua nova aventura!

Un regal per acabar el curs

Pensant en les assemblees de classe com podíem acabar el curs i acomiadar-nos després d'un any intens se'ns va ocórrer la idea de fer un amic invisible on participàrem les dues classes. Ara que ens coneixíem un poc millor, calia elaborar un regal pensant en la persona que ens havia tocat en sort, havíem de ser creatius i utilitzar la nostra imaginació per construir-ho així que, ens vam posar mans a l'obra.

Hui ens hem reunit en assemblea i hem fet la descoberta del nostre amic. Veritablement hem sigut molt creatius i ens ho hem passat d'allò més bé destapant els nostres regals. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sense dubte hui hem descobert que tots som amics i que en certa manera ens estimem. 

Bon treball, Teclomakids! 

5éB també té estoig

Hui ha tornat a vindre Lourdes, la mare de Carlos, a acabar l'estoig amb els companys de la classe de Sílvia. Ham passat tot el matí atrafegats perquè era molta feina i teníem poc temps però, com tot el que ens proposem, ho hem aconseguit. Calia donar-li les gràcies a Lourdes per tot el temps que ha invertit preparant a casa tots els detalls i també a Carlos que de segur li ha "tirat una maneta" per això li hem construït un xicotet detall amb materials de reciclat. 

Ha sigut una experiència increïble i hem aprés a treballar la goma-eva així que ara, de segur que podem fer manualitats molt més interessants i creatives.

Quina sort tenim amb les nostres mares!